Formació AC: “La seguretat del pacient en el trasllat en ambulància recau en el TES”

La seguretat del pacient en el seu trasllat en ambulància és un tema fonamental per a nosaltres. Junt amb l’empatia, la proximitat i la responsabilitat, la seguretat és un dels principals valors de l’actitud professional del Tècnic en Emergències Sanitàries (TES). I així ho transmetem en els nostres cursos de formació interna.

En aquest post, aprofundim en la seguretat en el trasllat del pacient en ambulància, segons la tractem en el curs “Seguretat i maneig del pacient”. Com abordem el tema en el curs, què ha de tenir en compte el TES, què esperen els pacients de nosaltres…? Parlem amb el nostre formador, Toni Nieto.

Si haguessis de definir aquest curs en poques paraules què diries?

Fàcil. Seria: En seguretat, accidentabilitat “0”. La responsabilitat pel que fa a la seguretat en el trasllat de pacients en ambulància recau, en el nostre cas, en el Tècnic en Emergències Sanitàries.

Des del departament de formació preparem els nostres tècnics en els aspectes de seguretat passiva que disposen les nostres ambulàncies per proporcionar un trasllat correcte i sense incidències.

Quins aspectes principals ha de tenir en compte el TES en el maneig segur d’un pacient en el seu trasllat en ambulància?

– Primer ha d’estar format i informat en les novetats en seguretat de pacients.

– Assegurar-se que el pacient tingui posat els cinturons o sistemes de retenció, abans de sortir.

– La conducció a la defensiva és el millor aliat per al trasllat del pacient en ambulància.

– També entraria la fisiopatologia del transport sanitari. Sabem que en el cas d’un pacient que va a consultes o que surt d’un centre de diàlisi, per exemple, la manera de conduir pot repercutir negativament en el seu estat hemodinàmic.

Quins exemples pràctics s’utilitzen en el curs de seguretat en el trasllat en ambulància?

En el curs tractem la caiguda d’un pacient amb sistema de retenció pediàtric ben posat (amb un ninot) i un altre mal col·locat. Analitzem la seguretat i posem en comú la forma més idònia per fer un trasllat reglat amb la màxima seguretat.

També realitzem tallers d’ancoratge de cadires i rampes, així com el muntatge i desmuntatge de la llitera de l’ambulància bariàtrica (dissenyada per a persones amb obesitat mòrbida). Un altre aspecte que tractem en aquesta formació són els aspectes ergonòmics.

Quins tipus de pacients es tracten en el curs?

Qualsevol pacient, adult o nen, que sigui candidat a anar en ambulància requereix seguretat en el trasllat, ja sigui amb cadira de rodes, assegut o estirat a la llitera.

Què podríem destacar en el cas del maneig de pacients de molt curta edat?

Antigament, els nadons es traslladaven en braços de la mare o el pare. S’assegurava a l’adult amb el cinturó i, en canvi, el nen depenia de la subjecció en els braços dels seus pares. D’aquesta manera, en cas de col·lisió, el nen sortia “volant”.

Avui dia, hi ha diversos sistemes de retenció pediàtrics. No deixa de ser el mateix que en un cotxe particular. Oi que portem als petits subjectes amb cinturons? Doncs en l’ambulància igual.

Quines novetats ha incorporat Ambulàncies Catalunya en quant a seguretat en el trasllat en ambulància?

Basant-nos en la mobilitat reduïda de gairebé tots els pacients que traslladem i en la manipulació de pesos dels nostres TES, hem introduït un sistema d’arrossegament que anomenem “transfer”. Es tracta d’una taula rígida superlliscant que ens ajuda a passar els pacients de llitera a llitera, movent-los per la superfície sense necessitat d’agafar-los a pes.

Així, proporcionem una major comoditat del pacient en la seva transferència, minimitzant riscos i possibles danys. I, alhora, evitem sobreesforç i lesions musculars dels nostres tècnics.

Si t’ha interessat aquest post, et convidem a llegir aquest sobre l’actitud professional dels Tècnics en Emergències Sanitàries.