#consejosdeverano: Tall de digestió, mite o realitat?

Us enrecordeu com d’avorrit era esperar a banyar-se després de dinar? “Que et donarà un tall de digestió!“, ens deien. Amb els anys, segurament ens hem preguntat: ¿era real allò del tall de digestió o era una invenció dels nostres pares?

Segons els experts, el “tall de digestió” és un fals mite que no té base científica. El que es dóna realment és una síndrome d’hidrocució.

Què el provoca?

Es produeix per una alteració brusca dels reflexos al contacte amb l’aigua, més acusat en els nens, poden provocar una pèrdua de coneixement o una parada cardíaca (no cal que entri aigua en els pulmons). El reflex és més elevat com més freda estigui l’aigua i més elevada la temperatura corporal.

Quins són els símptomes?

Mareig, nàusees, vòmits, brunzits a les orelles, rampes, calfreds, pal·lidesa, pols feble, inconsciència i aturada cardíaca.

Com evitar-ho?

– Endinsar lentament en l’aigua sense brusquedats, perquè el cos s’adapti als canvis de temperatura de forma progressiva. Sortir de seguida si es té algun dels símptomes esmentats.

– Evitar l’exposició prolongada al sol seguida d’una entrada directa a l’aigua freda

– Evitar l’exercici físic intens abans del bany

– No entrar a l’aigua immediatament després dels àpats, especialment si han estat abundants o si s’ha pres alcohol

Ja ho sabeu: aquest estiu us toca a vosaltres advertir els més petits dels perills de l’anomenat “tall de digestió”. Al cap i a la fi, els nostres pares no anaven tan desencaminats 🙂