Josep Maria Arias “Queremos que el trayecto sea lo más óptimo y confortable posible para las personas”

La misión de Ambulancias Cataluña es tratar con personas, y, por eso, os acercamos cada mes a los miembros de nuestra cooperativa desde un punto de vista más personal, de tú a tú.
Hemos dado “voz” este octubre a nuestro compañero Josep Mª Arias, quién nos habla de su labor en Ambulàncies Catalunya, y nos comparte algunas cosas más, para que le podamos conocer un poquito más de cerca. ¡Gracias, Josep!
¿Por qué te dedicaste al sector del transporte sanitario?

Desde el año 2007, soy Bombero Voluntario, y entre las tareas de bombero hay la de atención sanitaria primaria. Este fue mi primer contacto con este mundo, y el que me permitió conocerlo y descubrir que es un trabajo que me gusta. Con el tiempo opté para dedicarme al transporte sanitario, y Ambulàncies Catalunya me ofreció la oportunidad.
¿Cómo definirías tu labor en Ambulàncies Catalunya?


Consiste en acompañar a personas a hospitales, clínicas u otros tipos de centros de atención sanitaria, y procurar que este trayecto sea lo más óptimo y confortable posible para ellos. También hacemos altas hospitalarias a domicilio de gente que ha sido ingresada, ya sea a urgencias o en planta. Durante el trayecto siempre es importante tener muy presente que llevamos a personas que necesitan una ambulancia, hecho que condiciona también nuestra conducción.
¿Qué te aporta trabajar a Ambulancias Cataluña?

Aparte de formar parte de un colectivo humano “muy bien parido”, es el día a día con las personas con las que trato (pacientes), que muchas veces te sorprenden por su gratitud, y ver como afrontan situaciones difíciles de una forma tan positiva. Sonará a tópico, pero trabajar aquí me ha demostrado que lo más importante, sin duda, és la salud. Y que en nuestro día a día, muchas veces nos quejamos por minucias o tonterías, en vez de estar agradecidos y felices por el hecho de trabajar y tener salud.
¿Qué aspectos positivos destacarías de ti mismo?


Soy una persona cumplidora, sería y responsable con el trabajo. Siempre procuro tratar a las personas como me gustaría que me trataran a mí, o a mi familia. Pienso que si trabajas con esta premisa, todo el mundo estará contento y satisfecho de los servicios que le ofreces.
¿Qué aficiones tienes?


Me gusta ir a correr o, si tengo tiempo, ir de excursión (ahora se dice hacer trekking) por Sant Llorenç, cerca de casa. Y un par o tres de veces el año ir a subir algún pico de los Pirineos, y durante el buen tiempo disfrutar del Alt Empordà, que da mucho más de si que sólo ir a bañarse a la playa. Me gusta poder pasar buenos momentos con los amigos, porque, aunque parezca muy obvio, cada vez cuesta más, ¡y siempre te lo pasas bien!
¿Cuál es tu libro de cabecera? ¿Y tu película favorita?


No tengo un libro favorito, pero ahora mismo estoy leyendo Sin Sentido Común, de Borja Vilaseca, y me está gustando mucho. A pesar de que normalmente soy más de novelas de ficción (las leo en el tren). En cuanto a pelis, soy de los que piensa que una buena película se tiene que disfrutar en el cine y en silencio…
Pregunta típica… ¿qué te llevarías en una isla desierta?


¡Una novia guapa!
¿Un sueño que te gustaría llevar a cabo algún día?

Poder llegar a abuelo, y no tener la sensación que me han quedado cosas para hacer. Sentirme satisfecho de las decisiones que he tomado. Poder ver crecer a mis nietos, y sentirme feliz por mí y por los que me rodean. ¡Sentir que lo he hecho bien!

¿Y un mensaje que enviarías a la sociedad?

Sincera y obviamente, es un momento complicado para enviar mensajes a la sociedad pero lo que sí tengo claro es que no podemos esperar a que nadie nos saque de la crisis, cada cual tiene que luchar y buscarse la vida. En momentos así, es importante valorar todo lo que tenemos, aunque hay quién piense que es poco, y no quejarnos de lo que podríamos tener y no tenemos. ¡Actitud positiva por encima de todo!


La missió d’Ambulàncies Catalunya és tractar amb persones, i, per això, us apropem cada mes als membres de la nostra cooperativa des d’un punt de vista més personal, de tu a tu.

Hem donat “veu” aquest octubre al nostre company Josep Ma Arias, qui ens parla de la seva tasca a Ambulàncies Catalunya i ens comparteix algunes coses més, perque el puguem conèixer una mica més de prop. Gràcies, Josep!

Per què et vas dedicar al sector del transport sanitari?

Des de l’any 2007, sóc Bomber Voluntari, i entre les tasques de bomber  hi ha la d’atenció sanitària primària. Aquest que va ser el meu primer contacte amb aquest món, i el que em va permetre conèixer-lo i descobrir que és una feina que m’agrada. Amb el temps vaig optar per dedicar-me al transport sanitari, i Ambulàncies Catalunya em va oferir l’oportunitat.

Com definiries la teva tasca a Ambulàncies Catalunya?

La meva tasca consisteix en acompanyar persones a hospitals, clíniques o altres tipus de centres d’atenció sanitària, i procurar que aquest trajecte sigui el més òptim i confortable possible per a ells. També fem altes hospitalàries a domicili de gent que ha estat ingressada, ja sigui a urgències o en planta. Durant el trajecte sempre és important tenir molt present que portem persones que requereixen una ambulància, fet que condiciona també la nostra conducció.

Què t’aporta treballar a Ambulàncies Catalunya?

A part de formar part d’un col·lectiu humà “ben parit”, és el dia a dia amb les persones que tractes (pacients), què moltes vegades et sorprenen per la seva gratitud, i veure com afronten situacions difícils d’una forma tan positiva. Sonarà a tòpic, però treballar aquí m’ha demostrat que el més important, sense dubte, es la salut. I que al nostre dia a dia, moltes vegades ens queixem per minúcies o ximpleries, en comptes d’estar agraïts i feliços pel fet de treballar i tenir salut.

Quins aspectes positius destacaries de tu mateix?

Sóc una persona complidora, seria i responsable amb la feina. Sempre procuro tractar a les persones com m’agradaria que em tractessin a mi, o a la meva família. Penso que si treballes amb aquesta premissa tothom acabarà content i satisfet dels serveis que els hi ofereixes.

Quines aficions tens?

M’agrada anar a córrer o, si tinc temps, anar d’excursió (ara se’n diu fer trekking) per Sant Llorenç, que em queda a prop de casa. I un parell o tres de cops l’any anar fer algun pic dels Pirineus, i durant el bon temps gaudir de l’Alt Empordà, que dóna molt més de si, que només anar a banyar-se a la platja. M’agrada poder passar bons moments amb els amics, perquè, encara que sembli molt obvi, cada cop costa més, i sempre t’ho passes bé!

Quin és el teu llibre de capçalera? I la teva pel·li favorita?

No tinc un llibre favorit, però ara mateix estic llegint Sin Sentido Común, de Borja Vilaseca, i m’està agradant molt. Tot i que normalment sóc més de novel·les de ficció (les llegeixo al tren). En quant a la pel·lícula, sóc dels qui pensa que una bona pel·li s’ha de gaudir al cine i en silenci…

Pregunta típica… què t’enduries a una illa deserta?

Una xicota guapa!

Un somni que t’agradaria dur a terme algun dia?

Poder arribar a avi, i no tenir la sensació que m’han quedat coses per fer. Sentir-me satisfet per les decisions que he pres. Poder veure créixer els meus néts, i sentir-me feliç per mi i els que m’envolten. Sentir que ho he fet bé!

I un missatge que enviaries a la societat?

Sincera i òbviament, és un moment complicat per enviar missatges a la societat però el que sí tinc clar és que no podem esperar a que ningú ens tregui de la crisi, cadascú ha de lluitar i buscar-se la vida. En moments així, és important valorar tot el que tenim, encara que hi ha qui pensi que és poc, i no queixar-nos del que podríem tenir i no tenim. Actitud positiva per sobre de tot!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *