“En emergències, l’experiència és clau però la formació ho és més”. Iván Requena, professor del Màster en Emergències i Catàstrofes de la UAB

Ambulàncies Catalunya vam participar, un any més, al Taller de muntatge d’un Punt Mèdic Avançat (PMA) en un Incident amb Múltiples Víctimes (IMV), dins del Màster en Emergències i Catàstrofes de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Gràcies per comptar de nou amb nosaltres!

Per a aquest post, hem volgut parlar sobre els aprenentatges obtinguts al taller de muntatge d’un Punt Mèdic Avançat en un Incident amb Múltiples Víctimes des de dues visions diferents: la del formador i la dels alumnes. Per a això, hem parlat amb un dels professors i amb dos dels alumnes que van participar al taller.

Comencem per la visió del formador. Hem parlat amb Iván Requena, un dels professors del Màster en Emergències i Catàstrofes de la UAB que va participar en el taller.

Iván és infermer amb una trajectòria de més de 15 anys i ha desenvolupat la seva tasca en l’entorn de la urgència i l’emergència. Abans de ser infermer, va treballar més de sis anys com a Tècnic en Transport Sanitari. És professor del Màster d’Emergències i Catàstrofes de la UAB des de fa més de 12 anys, instructor de SVA, SVI, SVB + DEA acreditat pel Consell Català de Ressuscitació des de fa més de 10 anys.

• Iván, en un context de IMV, què és el més important que ha de tenir en compte el infermers?

En qualsevol situació d’emergència, un infermer o infermera, ha de proporcionar mesures de Suport Vital Avançat, ja que disposa de la formació, els coneixements i les habilitats necessàries per fer-ho, sempre partint de la premissa que la seguretat és el primer.

En el cas particular d’un accident de múltiples víctimes, la nostra actuació dependrà del tipus d’accident, del nombre i tipus de víctimes i del nombre i tipus de recursos de què disposem. Cal fer un pas enrere, hem de ser capaços d’avaluar la situació i prendre les mesures de seguretat i organitzatives que permetin salvar el major nombre de víctimes, jerarquitzar els retards en l’assistència, formar grups de víctimes homogenis, regular fluxos d’entrada i sortida de l’àrea sanitària i assegurar el màxim de qualitat en condicions d’IMV per a cada pacient. Hem de portar ordre al caos.

• Quan es troben en un Punt Mèdic Avançat en un IMV, quins aspectes de coordinació dels infermers s amb els Tècnics en Emergències Sanitàries (TES) són els més importants?

En principi, a l’àrea sanitària, tant els TES com infermeria formen part activa en l’assistència dels ferits, no s’hauria de separar per categories, sinó per equips. En el cas particular de la coordinació de l’àrea sanitària, s’han de gestionar molt bé les necessitats sanitàries i els recursos materials disponibles, de manera que es fa imprescindible una bona comunicació entre infermera i tècnic. L’experiència ens diu que els principals problema en un IMV, són tots els derivats d’una mala comunicació.

• Què significa afrontar situacions noves a través de la pràctica reflexiva? (com s’indica en la definició del Màster en Emergències i Catàstrofes de la UAB)

La pràctica professional reflexiva ens permet la construcció de coneixements a través de la solució de problemes que es troben a la pràctica; vam crear un entorn pràctic i de simulació que ens permet guiar l’alumne cap als coneixements que volem transmetre. En emergències mai res és igual, no podem donar-li a l’alumne una solució per a cada problema que es vagi a trobar, ni nosaltres els tenim, però sí que podem ensenyar-li a resoldre problemes, a comprendre processos i a reflexionar sobre les accions a realitzar en cada cas. Ens agrada ensenyar a pensar.

• Perquè el professional sanitari pugui aplicar aquesta pràctica reflexiva ¿què cal principalment?

Cal fer servir la simulació com a eina principal de la seva formació. I no calen grans exercicis complexos sinó petites simulacions amb objectius molt concrets que li permetin anar adquirint progressivament els coneixements i les habilitats necessàries per a la seva pràctica diària.

• Com a professionals sanitaris, com es manté la calma mental i física en un IMV?

Mantenir la calma en una situació de IMV no és fàcil. El que ens porta de nou a la pràctica reflexiva, es tracta de simular la situació amb totes les seves variables tantes vegades com sigui possible, interioritzar algoritmes d’actuació, perquè en el moment que els necessiti surtin sols, sense haver de pensar, ja que en una situació d’IMV moltes vegades no tenim temps de pensar.

L’experiència és un element clau, però la formació ho és més.

• Com van respondre els professionals sanitaris que van participar al simulacre de muntatge del PMA en un IMV?

Certament un simulacre de per si és difícil d’avaluar sense tenir en compte tot el treball previ. Pots haver treballat bé i en el moment del simulacre bloquejar-te, no seria just avaluar només això. Valoro molt positivament tota la feina prèvia, els tallers de triatge bàsic STAR, de triatge avançat META i el de muntar el PMA. Crec, sense dubtar-ho, que entre els participants tenim grans professionals, tant infermeres com tècnics.

Parlem amb Dèlia Colomé i Xavier Batalla, alumnes del Màster en Emergències i Catàstrofes de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) sobre la seva experiència en el taller de muntatge del Punt Mèdic Avançat. Dèlia és infermera d’UCI Pediàtrica a l’Hospital de Sant Pau i infermera del SEM Pediàtric aèri. Xavier és infermer i actualment treballa a la Unitat Coronària i Unitat de Cremats de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.

• Quina paraula et ve al cap de la teva experiència al taller de muntatge i desmuntatge del PMA?

D: Diversió

X: Coordinació

• Quin aprenentatge principal t’emportes del taller?

D: Mai m’havia plantejat com seria muntar un PMA i que pogués ser tan útil. Em va sorprendre la necessitat de lideratge per poder muntar-ho de forma correcta i ràpida alhora amb tot l’equip.

X: La importància de controlar cadascun dels nostres moviments, executant en sintonia amb els altres companys de l’equip, per tal d’optimitzar temps i recursos disponibles, per aconseguir minimitzar el temps d’actuació en casos d’emergència.

• Quins aspectes del taller de muntatge de PMA en un IMV et van semblar més exigents?

D: El treball en equip.

X: La rapidesa en el temps d’actuació del muntatge.

• Què et va sorprendre de tu mateix durant la realització de la pràctica?

D: Em va sorprendre ser capaç d’organitzar el material tan pesat de forma concreta per facilitar el muntatge.

X: Sí, la motivació perquè tot sortís bé.

• Com valoraries el taller de muntatge del PMA amb Ambulàncies Catalunya? Quines experiències et va aportar per a la pràctica futura?

D: Em va semblar molt interessant i necessari per als professionals que ens dediquem a la urgència. Es va desenvolupar amb calma i vam aprendre ràpidament com desenvolupar aquesta tasca tan complicada en el temps que se’ns demana.

X: Excel·lent! Tenir una pràctica adquirida, la qual recordar i poder posar en pràctica amb la major eficàcia possible.

• Creus necessaris aquests tallers?

D: Crec que és necessari en la extrahospitalària saber fer-ho per a les ocasions en què puguem tenir un IMV que, encara que no són freqüents, sapiguem actuar de la millor manera.

X: Sí, totalment! És la millor manera d’adquirir un aprenentatge significatiu.